Els
jocs de daus són jocs d'atzar en els quals s'utilitzen un o més
daus.
Els
nombres que apareixen amb els daus no són d'una aleatorietat
perfecta per motiu de lleugeres imperfeccions en la construcció i la
influència en el nombre de punts a cada cara. Els dels casinos
serien en principi els que més s'hi atansen.
Els
orígens dels jocs amb daus són molt antics i es conserven imatges
de faraons egipcis llençant els daus. Els emperadors romans també
sembla que eren jugadors pràcticament compulsius de daus.
És
important destacar que en aquelles èpoques antigues no es
consideraven com jocs d'atzar sinó controlat per déus (especialment
per la deessa Fortuna filla de Júpiter) i el llençar daus servia,
entre altres coses, com a mètode de predicció del futur.
El
rei Enric VIII d'Anglaterra va perdre les campanes de l'església de
Sant Paul en una jugada de daus.
Entre
els múltiples sistemes de joc amb daus destaquen els dels jocs de
taula com per exemple el parxís i els que es juguen a través
d'apostes de diners habituals en casinos com el Craps, també
anomenat Seven eleven, amb dos daus que han d'entar dins d'uns límits
marcats de la taula. En el Backgammon també formen part del joc.
